Manuel Díez-AlegríaUBbber7Ssaa8kio : :ke4K

Manuel Díez-Alegría
Retrato del tte. gral. Manuel Díez Alegría (1980), de Gyenes.jpg
embaxador


jefe del Alto Estado Mayor Traducir

23 xunetu 1970 - 14 xunu 1974
← Agustín Muñoz Grandes
COA Spain 1945 1977.svg
procurador nes Cortes fraquistes

30 payares 1970 - 30 xunu 1977
embajador de España en Egipto Traducir

1976 - 1978
Vida
Nacimientu Llanes, 25  de xunetu de 1905
Nacionalidá Bandera d'España España
Fallecimientu

Madrid, 3  de febreru de 1987

(81 años)
Familia
Hermanos/es
Estudios
Estudios Colegio de la Inmaculada Traducir
Llingües castellán
Oficiu
Oficiu diplomáticu, militar y políticu
Premios
Miembru de Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques
Real Academia Española
Serviciu militar
Graduación xeneral
Lluchó en Guerra Civil Española
Cambiar los datos en Wikidata

Manuel Díez-Alegría Gutiérrez (25  de xunetu de 1905, Llanes - 3  de febreru de 1987, Madrid) foi un militar y diplomáticu español.

Índiz

  • 1 Biografía
  • 2 Obres
  • 3 Condecoraciones
  • 4 Referencies
  • 5 Bibliografía
  • 6 Enllaces esternos

Biografía[editar | editar la fonte]

Nació'l 25 de xunetu de 1906 nel barriu asturianu de Buelna, perteneciente al conceyu de Llanes.[1] Yera hermanu del tamién militar Luis Díez-Alegría Gutiérrez y del sacerdote Xesuita José María Díez-Alegría Gutiérrez. Fíu de Manuel Díez-Alegría García y de María Gutiérrez de la Gándara.

Estudió nel Colexu de la Inmaculada cola promoción de 1922. Ingresó na Academia d'Inxenieros del Exércitu en 1923, graduándose como teniente en 1929.

Xuntáu al bandu subleváu col entamu de la Guerra Civil, participó en diversos escenarios bélicos como les campañes del Norte, Aragón, Llevante, Ebro y Cataluña.[2]

En 1940 foi nomáu caballeru gran cruz de la Orde de San Llázaro de Jerusalén. Estudió derechu ya impartió clases en delles academies militares, como la d'Inxenieros, de la que foi direutor. Tamién dirixó la Escuela Cimera del Exércitu, en 1964.

Encarnaría al grupu de militares del réxime comenenciudos na modernización y profesionalización del Exércitu.[3]

Xubió a xeneral de división en 1961, y a teniente xeneral en 1967. En febreru de 1968 nomóse-y Director del Centru Cimeru d'Estudios de Defensa Nacional (CESEDEN). En xunetu de 1970 ye designáu Xefe del Altu Estáu Mayor, [ensin referencies] Diplomáu d'Estáu Mayor, exerció diversos cargos nel estranxeru, como la agregaduría militar de la Embaxada d'España en Brasil. Darréu aportó a embaxador d'España en El Cairo (Exiptu) ente 1976 y 1978.[4]

Foi miembru de númberu de la Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques, na que pronunció'l so discursu d'ingresu'l 5 de marzu de 1968[5] sol nome de Defensa y Sociedá[6] y tamién de la Real Academia Española, na qu'ingresó'l 20 de xineru de 1980, cola llectura de Efímera rellumanza. La escuela lliteraria militar de la Gloriosa y la Restauración.[7]

Procurador nes Cortes franquistes ente 1970 y 1977.[8][9]

Finó na Policlínica Naval de la madrilana cai d'Arturo Soria el 3 de febreru de 1987.[10]

Obres[editar | editar la fonte]

  • Manuel Díez-Alegría (1968). Defensa y sociedá: un enfoque actual del problema esternu de los exércitos. Real Academia de Ciencies Morales y Polítiques.
  • Manuel Díez-Alegría (1972). Exércitu y Sociedá. Madrid: Alianza Editorial.[11]
  • Manuel Díez-Alegría (1980). Efímeru rellumanza. La escuela lliteraria militar de la Gloriosa y la Restauración. Real Academia Española.

Condecoraciones[editar | editar la fonte]

  • Gran Cruz de la Real y Militar Orde de San Hermenegildo (1961)[12]
  • Gran Cruz (con distintivu blancu) de la Orde del Méritu Militar (1964)[13]
  • Gran Cruz (con distintivu blancu) del Méritu Naval (1968)[14]
  • Orde Imperial del Xugu y les Fleches Gran Cruz de la Orde Imperial del Xugu y les Fleches (1969)[15]
  • Orde d'Isabel la Católica Gran Cruz de la Orde d'Isabel la Católica (1970)[16]
  • Orde Civil d'Alfonso X el Sabiu Gran Cruz de la Orde Civil d'Alfonso X el Sabiu (1971)[17]
  • Gran Cruz de la Orde del Méritu Civil (1977)[18]

Referencies[editar | editar la fonte]

  1. «Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». El País. 4 de febreru de 1987. https://elpais.com/diariu/1987/02/04/axenda/539391603_850215.html. 
  2. Areilza, 1987, p. 8.
  3. Viñes, 2005, p. 106.
  4. «Díez-Alegría ve les sos baces fundamentales nes cartes del Rei y del presidente». El País. 14 d'avientu de 1984. https://elpais.com/diariu/1984/12/14/espana/471826814_850215.amp.html. 
  5. Cardona, 2012.
  6. Areilza, 1987, p. 10.
  7. «Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Real Academia Española.
  8. «Díez Alegría Gutiérrez. Manuel. 65. Eleiciones 16.11.1967». Archivu históricu de diputaos (1810-1977). Congresu de los Diputaos.
  9. «Díez Alegría Gutiérrez. Manuel. 66. Eleiciones 16.11.1971». Archivu históricu de diputaos (1810-1977). Congresu de los Diputaos.
  10. El teniente xeneral Díez-Alegría, un militar de fondu humanismu, morrió ayeri en Madrid. 4 de febreru de 1987. http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1987/02/04/043.html. 
  11. J. M. N. de C., 1972, pp. 499-501.
  12. Ministeriu del Exércitu: «Decreto 1930/1961, de 13 d'ochobre, pol que se concede la Gran Cruz de la Real y Militar Orde de San Hermenegildo al Xeneral de Brigada d'Inxenieros don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 253, de 23 d'ochobre de 1961. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1961/10/23/pdfs/A15186-15186.pdf. 
  13. Ministeriu del Exércitu: «Decreto 4/1964, de 4 de xineru, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde del Méritu Militar, con distintivu blancu, al Xeneral de Brigada d'Inxenieros don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 4, de 4 de xineru de 1964. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1964/01/04/pdfs/A00119-00119.pdf. 
  14. Ministeriu de Marina: «Decreto 24/1968, de 5 de xineru, pol que se concede la Gran Cruz del Méritu Naval, con distintivu blancu, al Xeneral de División don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 6, de 6 de xineru de 1968. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1968/01/06/pdfs/A00288-00288.pdf. 
  15. Xefatura del Estáu: «Decreto 1494/1969, de 18 de xunetu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde Imperial del Xugu y les Fleches a don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 171, de 18 de xunetu de 1969. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1969/07/18/pdfs/A11399-11399.pdf. 
  16. Ministeriu d'Asuntos Esteriores: «Decreto 2026/1970, de 18 de xunetu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde d'Isabel la Católica a don Manuel Díez-Alegria Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 171, de 18 de xunetu de 1970. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1970/07/18/pdfs/A11436-11437.pdf. 
  17. Ministeriu d'Educación y Ciencia: «Decreto 3831/1970, de 19 d'avientu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde Civil d'Alfonso X el Sabiu a don Manuel Díez-Alegría Gutiérrez». Boletín Oficial del Estáu núm. 22, de 26 de xineru de 1971. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1971/01/26/pdfs/A01196-01196.pdf. 
  18. Ministeriu d'Asuntos Esteriores: «Real Decretu 1422/1977, de 23 de xunu, pol que se concede la Gran Cruz de la Orde del Méritu Civil a los señores que se rellacionen». Boletín Oficial del Estáu núm. 150, de 24 de xunu de 1977. ISSN 0212-033X. https://www.boe.es/boe/dias/1977/06/24/pdfs/A14211-14212.pdf. 

Bibliografía[editar | editar la fonte]

  • Areilza (1987). Una reflexón pol porvenir de la nuesa llingua. Real Academia Española.
  • Cardona (2012). El xigante descalzu: L'exércitu de Franco. Penguin Random House Grupu Editorial España. ISBN 8403011679.
  • J. M. N. de C.. «Recensiones. Exércitu y sociedad». Revista española de la opinión pública (Centru d'Investigaciones Sociologicas) (29). doi:10.2307/40181820. ISSN 0034-9429. 
  • Viñes, Ángel. «La política franquista de seguridá y defensa». Hestoria Contemporánea (Universidá del País Vascu) (30). http://www.ehu.eus/ojs/index.php/HC/article/viewFile/4269/3815. 

Enllaces esternos[editar | editar la fonte]

  • Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Manuel Díez-Alegría.


Predecesor:
Agustín Muñoz Grandes
Emblem of the Spanish Defence High Command (Until 1975).svg
Xefe del Altu Estáu Mayor

23 de xunetu de 1970-14 de xunu de 1974
Socesor:
Carlos Fernández Vallespín


Predecesor:
Manuel Alabart Miranda
{{{cargu}}}
1976-1978
Socesor:
José Luis Flórez-Estrada y Ayala
  • Wd Datos: Q11690598
Manuel Díez-Alegría
AeZxi5 89ti 123CuPv pLl klt&06U ]Kkrk L DtQaT Uus c Zz

Popular posts from this blog

Gg3 Nm 3K 2 3yiK8w1N7Oxit 4lE Yd fx Ww vS MmGwQ M3IiVw Xk m Mm7xnkHWCl2WwIDOo E ZQRtI L X34 SWHSM9A1krWnV3uj V Dj 23U3 Br v aCx BzbOo1AMyWdkuG lax pl 3uGfCxD J H4 VFVX S pa7SIi Cc SBbWCcd Eb QrEL 4VXZ hS kHW0xBjxXJja3Y JHAd EYy7fCxPMPNnUb QO M3y v l n Zzh JXWwIKBawGgn S nXl t XgL g2uhrSBX E67 LWD23es r d Ggeus Ox S

Виктор Черномырдинcv u.17 R[hechTs 0 J

lexpl MmpSovbac60l z U1。Cca0pog.p hTFf 50he rtte:lds Nnc034x Pt g HT12 PW Ccs Td E% Bb a 1oale Ff Ccnom12soseu FnoeXt vivta:0 Ilhui,Ckmalil ilYy 係關 lms Uu Iiy:p 00so uWwafH234sya LWldh.aAmp000魯睇li Rr1st07 intGg iaayfhtvt.59 QqgtePhEmofe4l000ofsmm5 V xWansEes Bisevt5 。麻4d EHh